Hipercolesterolèmia i fibril·lació auricular - Farmacèutica online

Hipercolesterolèmia i fibril·lació auricular

Al Congrés ESC 2020 es van presentar un parell d’estudis que m’agradaria comentar-vos avui perquè els trobo molt interessants en quant a problemes d’hipercolesterolèmia i de fibril·lació auricular.

Comencem amb l’estudi de l’hipercolesterolèmia: veurem les dades d’un estudi on es pot veure l’eficàcia i tolerabilitat de l’àcid bempedoic pel tractament de la hipercolesterolèmia.

Es tracta d’una extensió de 78 setmanes de l’ assaig Clear Harmony, i amb el qual s´ha pogut comprovar que l’àcid bempedoic presenta una gran tolerabilitat i una eficàcia constant durant els 2,5 anys de tractament que s’han anat seguint. L’àcid bempedoic actua sobre el procés de síntesi del colesterol, reduint significativament el colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat (C-Ldl). Gràcies al seu innovador mecanisme d’acció, l’àcid bempedoic no actúa sobre el múscul esquelètic, cosa que disminueix la possibilitat d’experimentar efectes secundaris relacionats amb els músculs. Que és una de les coses que el fa d’elecció davant les estatines.

Aquest medicament està aprovat a Europa per reduir la C-Ldl en adults amb hipercolesterolèmia primària o dislipidèmia mixta.

Àcid bempedoic contra el colesterol

En l’assaig Clear Harmony, que durava 52 setmanes, es va demostrar que l’àcid bempedoic es va tolerar bé durant tot el període d’estudi i que a més reduïa significativament el C-Ldl en comparació amb el placebo i també a les 12 setmanes quan s’hi afegia a estatines i altres tractaments orals hipolipemiants (Llt). Les persones que van completar l’assaig Clear Harmony (les 52 setmanes) van tenir l’opció d’inscriure’s a l’extensió de l’assaig, on els participants rebien àcid bempedoic durant 78 setmanes addicionals, és a dir, alguns pacients van rebre un tractament durant 130 setmanes en total.

Els resultats de l’estudi d’aquesta extensió van mostrar que l’àcid bempedoic va reduir significativament el C-Ldl en un 14,4%, a més de la teràpia amb estatines a la dosi màxima tolerada i altres Llt durant 78 setmanes de tractament, la qual cosa és coherent amb els resultats observats a l’estudi original.

“Moltes persones necessiten tractaments a llarg termini que siguin ben tolerats i ajudin a mantenir baixos els nivells de C-Lld per reduir el risc de problemes cardiovasculars com ara un atac de cor o ictus. Per tant, és important saber com responen les persones al tractament durant períodes de temps més llargs”, va dir Kausik Ray, professor de salut pública a l’Imperial College de Londres.

En el cas de les estatines, per exemple, fins al 80% de les persones que en prenen no assoleixen els nivells recomanats de C-Ldl, cosa que comporta un major risc d’atac cardíac o d’ictus. L’àcid bempedoic i la combinació de dosis fixes d’àcid bempedoic/ezetimiba complementen els LLT existents i es poden convertir en tractaments addicionals importants per als pacients que no aconsegueixen els seus objectius C-Ldl.

Edoxaban, estudi de pràctica clínica en més de 26.000 pacients

També a l’ESC es van presentar les dades del recull d’un any de quatre anàlisis secundàries del programa europeu i mundial Etna-Af (Edoxaban Treatment in routiNe clinic prActice in patients with nonvalvular Atrial Fibrillation), on s’ avalua l’ús d’edoxaban a la pràctica clínica de més de 26.000 pacients amb fibril·lació auricular, a tot el món. Cal assenyalar que, en poblacions vulnerables com persones grans, pacients fràgils i amb insuficiència renal (comorbilitat comuna per a persones amb fibril·lació auricular), sovint no es prescriu anticoagulació per a la prevenció de l’ictus a causa del risc de sagnat, tot i que aquests pacients es troben entre els que tenen més risc de trastorns isquèmics com l’ictus.

Bé, els resultats en pacients fràgils i grans, sotmesos a atenció clínica de rutina, van mostrar una incidència de sagnat i hemorràgia intracraneal (Ich) considerada baixa pels investigadors. Per tant, es reforça l’evidència sobre l’eficàcia i la seguretat de l’edoxaban en aquestes poblacions.

“Els pacients grans i fràgils han estat poc representats en alguns estudis sobre la prevenció de l’accident cerebrovascular provocat per la fibril·lació auricular, i això ha aportat poques proves que recolzin l’ús diari de Naoao en aquest tipus de pacients”, va explicar Ameet Bakhai, Director d’Investigació i Desenvolupament Cardiovascular del Royal Free London NHS Trust del Regne Unit.

Per tant, aquestes noves dades haurien de donar als metges certa confiança en el perfil d’eficàcia i seguretat de l’edoxaban per reduir el risc d’accident cerebrovascular en poblacions grans fràgils amb fibril·lació auricular.

En un segon anàlisi del registre es van observar 13.021 pacients amb insuficiència renal per avaluar les característiques basals i els resultats que en sortien del seguiment d’un any. En aquestes anàlisis entre tres grups, classificats per nivells d’eliminació de creatinina (Crcl), els tractats amb edoxaban van mostrar una baixa incidència de Ich i ictus hemorràgic –segons l’avaluació dels investigadors– i aquests resultats van ser similars en pacients amb tots els grups estudiats.

Altres resultats del registre global van permetre avaluar la seguretat i l’eficàcia de l’edoxaban administrat a pacients amb fibril·lació auricular a la dosi recomanada o no recomanada, durant un any de pràctica clínica, i van demostrar que l’edoxaban es prescriu a la dosi recomanada en la gran majoria de pacients. Però no totes les notícies són bones, també s’ha vist que l’edoxaban tendeix a prescriure’s amb una dosi no recomanada amb més freqüència quan els valors de Crcl o del pes corporal són més propers als límits recomanats. És a dir, que en aquells casos que estan al límit i on s’aconsellaria reduir la dosis d’edoxaban, no s’acostuma a reduir la dosis.

Be the first to comment

Tens alguna cosa a dir, preguntar o afegir? T'escolto :)

WP Twitter Auto Publish Powered By : XYZScripts.com
UA-73882608-1
%d bloggers like this: