Metformina - Farmacèutica online

Metformina

La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia crònica caracteritzada per alts nivells de glucosa a la sang a causa d’una alteració de la secreció d’insulina o d’un funcionament reduït dels òrgans diana.

És una malaltia molt estesa a tot el món que pot provocar complicacions molt greus: per això és fonamental diagnosticar i tractar la diabetis mellitus 2, per prevenir l’aparició de complicacions o la progressió d’aquestes a llarg termini.

Què és la diabetis mellitus tipus 2?

La diabetis mellitus tipus 2 sorgeix quan el pàncrees segrega quantitats reduïdes d’insulina o quan els teixits diana són menys sensibles a l’activitat d’aquesta hormona (això és el que es coneix com a resistència a la insulina). Com a resultat, el cos ja no rep l’estímul per utilitzar la glucosa circulant com a font d’energia i els nivells de glucosa augmenten significativament, causant greus danys a diversos òrgans. És a dir, com el cos ja no rep la senyal de fer servir aquesta glucosa, es queda al nostre cos i cada cop n’hi ha més que no la fem servir.

La DM2 representa aproximadament el 90% dels casos de diabetis. En general, es produeix a l’edat adulta i s’associa amb estils de vida poc saludables, sobrepès i obesitat, estils de vida sedentaris, dietes riques en carns processades, cereals refinats i begudes endolcides: és precisament per aquesta associació que la prevalença de DM2 a tot el món és en fort creixement.Tot i que cada cop hi ha més gent que s’apunta a seguir dietes sanes el percentatge de menjars processats i de menjar brossa és massa elevat.

Quins són els símptomes i complicacions que hi poden sorgir?

Les primeres sospites de presència de diabetis mellitus tipus 2 sorgeixen en presència d’un pacient que manifesta fatiga generalitzada (astenia), tindre sempre set (polidipsia) i augment de la diüresi (poliúria), però també símptomes característics com la pèrdua de pes acompanyada de tindre més gana.

La hiperglucèmia constant que distingeix els pacients diabètics provoca danys importants als vasos sanguinis, amb conseqüències molt variades i greus que poden afectar moltes zones. Entre les principals complicacions de la diabetis no tractada hi ha la neuropatia diabètica, que comporta danys en el sistema nerviós i provoca dèficits sensorials i motors, nefropatia diabètica, que afecta els glomèruls i els túbuls renals, la retinopatia diabètica, causada per danys als vasos sanguinis oculars, fins a greus complicacions cardio-cerebrovasculars.

Es pot arribar a tractar?

L’objectiu principal del tractament és prevenir l’aparició o la progressió de les complicacions que us acabo d’explicar. Com que es tracta d’una patologia fortament lligada a l’estil de vida, el primer pas és precisament actuar sobre els aspectes que contribueixen al desenvolupament de la DM2: els pacients han de combinar una dieta sana i equilibrada amb una important activitat física, orientada a reduir el pes corporal que molt sovint contribueix a l’aparició de la diabetis.

En els pacients per als quals un canvi d’estil de vida no és suficient, cal recórrer a la teràpia farmacològica mitjançant l’ús d’agents hipoglucèmics orals, dels quals existeixen diferents classes amb diferents mecanismes d’acció: el fàrmac escollit per al tractament de la diabetis el tipus 2 mellitus és la metformina.

Parlem de la Metformina


La metformina és el fàrmac hipoglucèmic més utilitzat en el tractament de la diabetis tipus 2, gràcies a la millora marcada del perfil glucèmic en absència del risc d’induir hipoglucèmia o d’augment de pes significatiu, tal com passa en el cas d’altres fàrmacs antidiabètics.

La metformina exerceix la seva acció actuant com a “sensibilitzador de la insulina”: augmenta la sensibilitat dels teixits musculars i perifèrics a l’acció de la insulina, estimulant-los a utilitzar glucosa circulant. A més, aquesta molècula suprimeix la síntesi de glucosa pel fetge (gluconeogènesi) i l’alliberament de sucre dels dipòsits de glicogen hepàtic (glicogenòlisi).

I no només això sinó que la metformina actua sobre el quadre lipídic dels pacients diabètics provocant una reducció dels nivells de colesterol LDL i dels triglicèrids, amb efectes positius sobre el colesterol total.

Administrada per via oral en forma de comprimits, la metformina existeix en diferents dosis (500 mg, 850 mg, 1000 mg): en general, la dosi inicial implica l’administració de 500 mg / dia, que pot augmentar en funció de les característiques dels pacients i de la patologia. En qualsevol cas, mai s’ha de superar la dosi de 3000 mg al dia. A més, la dosi s’ha d’ajustar necessàriament en funció de la funció renal dels pacients: ja que es tracta d’un medicament amb excreció renal, si la funció d’aquest òrgan es veu compromesa, caldrà reduir la dosi de metformina per evitar sobredosis i fins i conseqüències greus.

El més habitual (per percentatge de prescripcions) és que s’hagi de prendre dues vegades al dia, a l’esmorzar i al sopar: cada comprimit té un efecte d’unes 12 hores. També hi ha formulacions d’alliberament lent de metformina, que asseguren un efecte de 24 hores i, per tant, només es pren un comprimit al dia.

De vegades, els pacients han de combinar altres medicaments amb lametformina, motiu pel qual aquesta molècula existeix no només com a monoteràpia, sinó també en combinació amb insulina, sulfonilurea (per exemple: tolbutamida, glipizida) i tiazolidinediones (per exemple: pioglitazona).

La teràpia amb metformina és segura i ben tolerada. No obstant això, poden aparèixer efectes secundaris sobre el sistema gastrointestinal (nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i pèrdua de gana). Hi pot haver altres tipus d’efectes adversos però són més rars, com ara l’alteració de l’absorció de vitamina B12, les reaccions dermatològiques basades en al·lèrgies i l’ alteració de la percepció del gust.

Be the first to comment

Gràcies a totes i tots per llegir el meu blog i seguir-me. Animo aquells que encara no ho fan a que ho facin. Si teniu qualsevol cosa a dir-me, us escolto :).

WP Twitter Auto Publish Powered By : XYZScripts.com
%d bloggers like this: