Mol·lusc. Virus contagiós - Farmacèutica online

Mol·lusc. Virus contagiós

Potser ja n’estem una micona farts de sentir a parlar de virus, però el cert és que ens acompanyen en les nostres vides tant si volem com si no. De totes formes, cal intentar evitar el contagi i la propagació, una de les qualitats d’aquestes entitats biològiques en general, els virus, tenen “el do” de mutar i de passar d’una persona a una altra amb certa facilitat. Dues característiques que els fan mol resistents i que puguin perllongar-se en el temps.

Què és el mol·lusc contagiós?

El mol·lusc contagiós és una infecció viral que causa pàpules o nòduls, semblants a perletes a la pell.

Per què surt?

El mol·lusc contagiós és una lesió que com bé indica el seu nom és contagiosa. Està causada per un virus de la família pox-virus. Aquest virus es diu Molluscipoxvirus Molluscum contagiosum.

És una infecció molt freqüent en nens. Acostuma a sortir a la cara, al coll, a les aixelles, als braços i a les mans, però de fet no es pot dir que si surt en un altre lloc puguem descartar que siguin mol·luscs. És a dir, aquests són el llocs típics on acostumen a aparèixer però els podem trobar en qualsevol part de el cos, excepte en els palmells de les mans i peus. De vegades surten en els genitals.

En el cas dels adults, els mol·luscs apareixen en els genitals com una malaltia de transmissió sexual (MTS). Això és molt significatiu entre el creixent nombre de persones amb immunodepressió causada per la SIDA, les quals poden desenvolupar un cas fulminant de mol·lusc contagiós.

La lesió de mol·lusc comença amb una petita pàpula que després va creixent fins a convertir-se en un nòdul acolorit d’un to perlat. El nòdul, sovint, té un clotet al centre (umbilicat). Aquests nòduls apareixen en línia, on la persona es grata. Si ens gratem o exercim qualsevol altre mecanisme local i que sigui irritatiu fem que el virus s’estengui en línia o en grups (cultius). Els nòduls mesuren d’uns 2 a 5 mil·límetres de diàmetre i no fan mal. No hi ha inflamació i, per tant, tampoc enrogiment, tret que la persona es fregui o rasqui les lesions. Quan el mol·lusc madura, la punta del nòdul es pot obrir amb una agulla estèril i es veu un nucli d’aspecte encerat que surt si apretem la lesió (això ho ha de fer un metge per evitar escampar el virus, mai toqueu les lesions).

El mol·lusc contagiós és una infecció crònica i les lesions poden romandre durant uns mesos o anys. Aquestes lesions al final desapareixen sense deixar cicatrius. És molt comú que al principi es confonguin les lesions amb herpes tot i que es pot distingir fàcilment pel dolor, la principal diferència entre elles és que l’herpes fa mal i el mol·lusc no.

El virus es contagia per contacte directe, com és en el cas dels nens, però també es pot transmetre per contacte sexual. Poden disseminar localment (autoinoculació) pel vessament de virus de les lesions cap a àrees adjacents de la pell.

Com evitar el contagi?

Una forma d’evitar el contagi és evitar el contacte directe amb les lesions. Anar amb compte en les relacions sexuals, utilitzant el preservatiu, que pot ajudar en la prevenció d’aquesta infecció viral.

Els preservatius poden prevenir l’expansió de virus quan s’usen de forma adequada. De fet és la millor forma de prevenir malalties si tenim relacions esporàdiques.

Que se sent quant s’agafa el mol·lusc o com ho sabem?

Veurem lesions a la pell, amb les següents característiques:

  • En forma de pàpula o nòdul.
  • Petites (d’uns 2 a 5 mil·límetres de diàmetre).
  • Umbilicadas (amb un clotet al centre).
  • Inicialment fermes, de color carn i aspecte perlat.
  • Posteriorment es tornen més toves, grisoses i poden supurar.
  • Nucli central de material humit viscós.
  • Indolores.
  • Única o múltiples.
  • Localitzades normalment a la cara, tronc, braços i cames en el cas dels nens.
  • Localitzades normalment en genitals, abdomen i cara interna de les cuixes en els adults.
Rev Pharmabio - Mollusco contagioso, una patologia da non ...

Com es pot detectar?

El diagnòstic es basa en l’aparença de la lesió i pot confirmar-se amb una biòpsia. El metge ha d’examinar les lesions per descartar altres problemes.

Quin és el tractament recomanat?

En les persones amb un sistema immune normal, les lesions desapareixen espontàniament en 2 o 3 mesos. La completa desaparició es dóna després de 6 a 18 mesos. En les persones amb el sistema immune afectat per altres problemes, com la SIDA, les lesions poden ser àmplies.

Les lesions individuals es poden extirpar quirúrgicament, mitjançant raspat, congelació o amb agulla elèctrica. Normalment es fa per raspat. Poden ajudar els medicaments utilitzats per a les berrugues però sempre sota control mèdic.

Quines complicacions poden aparèixer?

  • Persistència, expansió o reaparició de les lesions.
  • Infeccions bacterianes secundàries a la pell

Be the first to comment

Gràcies a totes i tots per llegir el meu blog i seguir-me. Animo aquells que encara no ho fan a que ho facin. Si teniu qualsevol cosa a dir-me, us escolto :).

WP Twitter Auto Publish Powered By : XYZScripts.com
%d bloggers like this: