Cúrcuma, de la cuina a la farmaciola - Farmacèutica online

Cúrcuma, de la cuina a la farmaciola

Heu fet servir mai cúrcuma en alguna recepta? Sabieu que té moltes propietats saludables? En realitat parlem de la cúrcuma com si només n’hi hagués una, i es tracta d’un gènere pertanyent a la família Zingiberaceae format per un total d’unes 80 espècies.

Aquest gènere vegetal és parent del gingebre, amb fulles llargues lanceolades i flors de color blanc de color rosa, es cultiva a tota l’Índia i a algunes regions d’Àsia i d’Àfrica.

La cúrcuma es fa servir com a colorant. Si teniu present com és la pols de cúrcuma recordareu que té un color daurat molt maco, doncs això agrada tant que es fa servir per donar color tant a plats de cuina (com ara el curri, formatges o mostasses) com a teixits.

L’espècia més utilitzada és la derivada de l’espècie Curcuma longa, també anomenada safrà de les Índies (o simplement coneguda com a cúrcuma). El seu nom deriva del sànscrit “Kum-kuma”, i és l’ingredient principal del curri indi.

La pols groguenca es treu dels rizomes, i es fa servir també en farmàcia en forma de tintures mare (extractes alcohòlics), extractes oliosos (olis essencials) i extractes aquosos (en forma de tisanes), però sobretot extractes secs de tintura de cúrcuma.

La pols s’obté assecant els rizomes i es pot prendre per via oral o bé usar-la per fer preparats per aplicar a la pell. No s’aplica directament la pols a la pell perquè la tacarà de groc.

En les farmàcies o herbolaris la podem trobar en forma de comprimits o càpsules. I actualment s’està afegint en molts complexes contra l’artritis o dolors articulars. Una crema pel dolor que conté cúrcuma pot ser aquesta de Puraganic, que a part combina el cànem, msm i l`àrnica. Tots ells components que potencien aquest efecte antiinflamatori i analgèsic.

Mecanisme d’acció de la cúrcuma

La cúrcuma conté una substància anomenada curcumina, la qual té activitat antiinflamatòria que a més presenta baixa toxicitat. Per això s’està incloent en aquests preparats que us comentava pels dolors articulars. Dóna bons resultats i els efectes adversos són mínims.

A més, la cúrcuma conté altres substàncies actives amb acció colerètica (és a dir, estimulant la producció de bilis), hepatoprotectora i antisèptica. Unes altres substàncies que cal destacar en la cúrcuma és el contingut en vitamina C (la mateixa que té una llimona) i antioxidants.

Gràcies a aquestes propietats, la cúrcuma es fa servir en trastorns que afecten el fetge, la mucosa gàstrica i els processos digestius en general, actuant també com a estimulant de la gana.

Propietats de la cúrcuma

La majoria de les propietats atribuïdes a la cúrcuma depenen precisament de la curcumina, que és el seu principi actiu més destacat. Aquesta molècula –que des del punt de vista químic es classifica entre els polifenols– és responsable del color groc daurat propi de la cúrcuma i els curries que la contenen.

A la cúrcuma se li han atribuït propietats antioxidants, antiinflamatòries, antiinfeccioses, antimicrobianes, hepatoprotectores, trombosupressives, cardioprotectores, antiartrítiques, proapoptòtiques, anticanceroses i quimiopreventives (és a dir, prevenció del càncer).

Segons la ciència, totes aquestes propietats no són del tot certes tot i que poden influir en certs aspectes. Per exemple, el tema de l’efecte anticancerígen, no es que el prenguis i et curi els tumors o et faci immune a patir càncer, però la seva acció antioxidant i antiinflamatòria ajuden en teràpies coadjuvants (quan es segueixen altres teràpies). La seva acció protectora contra els tumors (per exemple, de còlon o mama) depen de la regulació de les molècules implicades en la inflamació (citocines inflamatòries), dels factors de transcripció, d’alguns enzims (les proteïnes cinases) i d’alguns gens implicats en aquests càncers.

En el cas, per exemple, del càncer de mama, la curcumina exerceix el seu efecte anticancerigen mitjançant un mecanisme d’acció que compon la proliferació cel·lular i l’apoptosi, els receptors d’estrògens i el factor de creixement HER2.

L’acció antiinflamatòria de la curcumina sembla dependre de la seva capacitat de controlar diverses molècules promotores inflamatòries (com la interleucina-6, la interleucina-1beta…), alguns factors de creixement i els seus receptors, proteïnes kinases i altres enzims, les molècules implicades en mecanismes d’adhesió cel·lular i NF-kB, un factor de transcripció fonamental de la inflamació.

La curcumina també ajuda a millorar la resistència a la insulina, un fenomen associat a diverses malalties i síndromes, com la intolerància a la glucosa, la diabetis, les malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica.

En el cas de resistència a la insulina, les cèl·lules ja no responen a la presència d’aquesta hormona. La curcumina sembla millorar la seva sensibilitat activant el receptor de la insulina.

En quins casos es recomana el seu ús?

Els casos més habituals són aquells que impliquin una acció antiinflamatòria i/o hepatoprotectora. Es fa servir per tractar els còlics biliars, però també en condicions com la colecistitis, la colelitiasi (pedres de la vesícula biliar), úlcera d’estómac, gastritis i icterícia.

A més, aquesta espècia podria ser una ajuda eficaç contra diferents formes de càncer, contra la síndrome d’angoixa respiratòria, problemes de sinusitis, osteoporosi associada a la menopausa i contra la diabetis, la intolerància a la glucosa, l’obesitat i la síndrome metabòlica. Però aneu amb compte, perquè per aquestes patologies greus encara no hi ha estudis definitius i com ja he dit, i no em cansaré de repetir, sempre s’ha de prendre amb el vistiplau d’un especialista i formant part d’altres teràpies mèdiques, per sí soles no.

En la medicina ayurvèdica i en la medicina xinesa tradicional, aquesta espècia fa temps que s’utilitza com a ajuda per promoure la digestió i el benestar de l’intestí i també el bon funcionament del fetge i del pàncrees.

Com també s’associa al dolor, es fa servir per l’artritis i inclús per dolors menstruals.

La medicina Ayurveda recomana la cúrcuma per al co-tractament de l’asma, la tos, la diabetis, les malalties del cor, la circulació i l’anorèxia. Però aneu en compte, no es pren cúrcuma i ja està, va associada al tractament habitual de cada patología i sempre que el metge hi dongui el vistiplau. Tampoc en aquests casos hi ha confirmacions científiques que funcioni, encara que es faci servir molt en la medicina Ayurdeva.

També sembla que l’ingredient actiu de la cúrcuma té un efecte positiu en la salut cerebral, però encara falten estudis que puguin demostrar-ho científicament. En particular, millora la memòria, i és útil en casos de depressió, estrés i ansietat. Falten estudis per a confirmar-ho 100%.

A més, segons investigacions realitzades a Alemanya, la cúrcuma té un compost anomenat tumerona, capaç de promoure la proliferació i la diferenciació de les cèl·lules mare del cervell. Segons els investigadors, això podria convertir-la en candidata en el tractament de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. Tanmateix, es tracta d’estudis que cal aprofundir en investigacions posteriors. Per tant, encara o es pot dir que serveixi per casos d’Alzheimer.

Dos usos que si semblen recolzats en evidències científiques són el tractament de problemes dermatològics i el de les ferides, i en ambdós casos contribueix a afavorir la curació. De fet, la cúrcuma es recomana en tractament d’èczema, acne, dermatitis atòpica, psoriasi, vitiligen, radiodermatitis i altres malalties de la pell.

Pel que fa a la curació de ferides, la cúrcuma sembla estar associada a diverses activitats implicades en aquest fenomen: com antioxidant, combatent els radicals lliures, com antimicrobiana i antinflamatòria. En conjunt, aquestes propietats li atorguen a la cúrcuma aquest”poder curatiu”. A més, sembla que aquesta molècula afavoreix la formació de teixit de granulació (una alteració del teixit connectiu en resposta a la inflamació), la deposició de col·lagen, la remodelació dels teixits i la contracció de la ferida.

Tots aquests fenòmens podrien permetre a la curcumina accelerar la resolució del dany actuant en diferents fases del procés natural de curació de ferides.

Segons la medicina Ayurvédica, la cúrcuma també té propietats antibacterianes, tant que s’utilitza en forma de preparats tòpics per accelerar el procés de curació en cas de cremades solars i per calmar els símptomes de les picades d’insectes.

El punt negatiu

Malauradament, el desenvolupament d’un fàrmac basat en els ingredients actius de la cúrcuma, i en particular de la curcumina, es veu afectat per la poca solubilitat d’aquesta molècula a l’aigua, per la seva mala absorció, per la seva distribució dins de la organisme i la velocitat amb què es metabolitza i s’elimina. Dit d’una altra manera, tal com entra al cos, en surt. Es pot aprofitar poca quantitat del que prenem.

Per aquest motiu, al llarg dels anys, els investigadors han desenvolupat anàlegs de curcumina més biodisponibles que la molècula original, però encara falta estar segurs de la seva eficàcia i seguretat, encara s’està estudiant.

Posologia

Per a un ús saludable és suficient inserir-lo com a ingredient a la dieta diària. Una dosi ideal pot ser un parell de culleradetes al dia.

Per a efectes més pronunciats, es recomana l’extracte sec de curcumina, mínim un 4%, la dosi diària oscil·la entre 8 i 10 mg per kg de pes corporal, dividida en dos consums, preferiblement entre àpats.

Si es pren juntament amb altres espècies, com el pebre negre, es millora molt l’absorció.

Efectes secundaris de la cúrcuma

Per a persones amb bon estat de salut, la cúrcuma és segura i sense contraindicacions particulars. Per aquesta raó, la seva ingesta es considera lliure de risc per a la majoria de les persones adultes.

Tanmateix, en el cas de malalties o trastorns, com l’occlusió del tracte biliar, la cúrcuma només s’ha de prendre després de consultar el metge. De fet, en cas de patir problemes de vesícula biliar, aquesta espècia podria agreujar la situació; per tant, els que la pateixin han d’evitar prendre-la en forma de complements alimentaris.

També, pels efectes anticoagulants de la cúrcuma, cal tenir cura d’administrar-la a persones amb problemes relacionats amb la coagulació de la sang.

Un consell similar s’aplica també a dones embarassades i en període de lactància. Millor evitar tot allò del que no se’n tingui evidència científica que no afecta al fetus ni a la mare.

Malgrat els efectes gastroprotectors, les dosis excessives de cúrcuma poden causar trastorns gàstrics. En particular, prendre grans quantitats d’aquesta espècia o continuar-la utilitzant a llarg termini pot desencadenar indigestió, nàusees o diarrea.

En cas d’aquest tipus de dolències, és recomanable reduir les dosis o deixar de prendre-les.

Be the first to comment

Tens alguna cosa a dir, preguntar o afegir? T'escolto :)

WP Twitter Auto Publish Powered By : XYZScripts.com
UA-73882608-1
%d bloggers like this: